De Dublin a Skibereen

Emma de Antonio
9 mar 2016
4 Min. de lectura

El passat 12 de Febrer del 2015 vaig anar a passar un cap de setmana amb la meva mare a Irlanda, per visitar el meu germà. Vaig passar per diferents ciutats i vaig viatjar amb diferents mitjans transports.

Vaig sortir de l'aeroport del Prat a les 10:30h per anar cap a l'aeroport de Dublín. El trajecte va durar 2:30h. Un cop allà vam anar a l'estació de trens de “Heuston”. Seguidament vam agafar un tren cap a Cork de tres hores de durada. Al arribar a Cork ens vam desplaçar fins l’estació d’autobusos on vam agafar un cap a Skibereen. Un cop allà ens estaven esperant el meu germà i la Brenda (la seva mare irlandesa) per portar-nos a casa seva. Quan vam arribar ens van ensenyar on dormiríem aquella nit. Vam estar parlant una estona a la sala d'estar amb el meu germà fins que ens van cridar per sopar, la primera impressió que vaig tenir va ser la manera de com sopaven, ho feien d’una forma diferent a nosaltres. Una de les coses que em va estranyar més va ser que no utilitzaven tovallons per eixugar-se. Quan vam acabar de sopar ens vam quedar parlant a la taula amb la família. Normalment se’n van a dormir més d’hora, però com què vam venir nosaltres se’n van anar a dormir cap a les 23h.

Al matí següent ens vam llevar aviat, per a poder aprofitar tot el matí. Al despertar, el primer que vam fer va ser gaudir del paisatge que es veia per la finestra, tot i que la humitat i el fred cobrien el vidre amb un tel molt fi, finalment vam poder gaudir del paisatge que ens envoltava. Era un paisatge molt verd, ple d’arbres i muntanyes. Estàvem en plena natura. Vam baixar a esmorzar, ens vam trobar la taula preparada plena de menjar, ens van preparar com unes “farinetes” típiques d’allà. Un cop acabat d’esmorzar ens van ensenyar una mica la casa, tots els terrenys que l’envoltaven i el taller que tenien davant de casa. El marit de la Brenda, igual que el seu pare, havia estat ferrer. Era un espai molt gran i vam poder veure un banc de ferro que estava fent. Vam anar fer-nos les maletes i la Brenda i el meu germà ens van acompanyar al poble. La meva mare i la Brenda es van quedar fent un cafè en un bar que, antigament va ser una església, però què un dia és va cremar i la van reconstruir com a bar/restaurant. Mentrestant el meu germà i jo vam anar a fer una volta pel poble, em va ensenyar l’escola on anava, el carrer principal i la plaça on es reunia amb els amics. El poble era molt maco, amb cases de colors, molt petit però molt acollidor. Un cop visitat el poble un bus ens va recollir per anar a Cork. Durant 1:30h vam gaudir del paisatge i de les cases que veiem al mig del camp. Quan vam arribar ens vam posar a dinar i seguidament vam anar a fer una estona de turisme pel centre de la ciutat, vam anar pel carrer principal i quan veiem una botiga que ens agradava hi entràvem per fer un cop d’ull. Un cop acabat vam anar a l’estació de trens “Cork Kent Train Station”, on allà ens recollia el mateix tren que vam agafar el dia anterior, però aquest cop l’agafàvem amb el meu germà.

A mesura que anaven passant les hores s’anava fent més fosc, fins que finalment vam arribar a Dublín quan ja era fosc. Al baixar del tren vam demanar l’adreça per anar al hotel on ens allotjaríem aquella nit. Un cop arribats a l’hotel i deixar les maletes a l’habitació vam anar a un bar a sopar un entrepà perquè ja era molt tard, seguidament vam anar a l’hotel a dormir. Al matí següent, era el nostre últim dia que estàvem a Irlanda, vam anar a esmorzar al restaurant de l’hotel, era un “bufet lliure”, hi havia molt menjar, vam veure que també estaven les mateixes “farinetes” que ens va preparar la Brenda el dia passat. Vam tornar a l’habitació per recollir-ho tot per tenir-ho preparat per la tornada. Abans de marxar cap a l’aeroport vam agafar un tramvia per anar al centre de Dublin. Primer vam anar a passar una estona a un parc que es diu “Saint Stephen’s Green Park”. Allà vam estar una estona caminant. Hi havia un petit llac al mig amb cignes i ànecs. Desprès vam anar a visitar una mica el centre i de compres. Seguidament vam tornar a agafar el tramvia per tornar a l’hotel a esperar el meu pare que venia des de Barcelona per quedar-se uns dies a Irlanda amb el meu germà. Va arribar a l’hotel i tot seguit vam anar a dinar a un pub, un bar típic d’allà. Ja dinats vam tornar a l’hotel a recollir les maletes, ens vam acomiadar del meu germà i del meu pare i vam agafar un taxi per anar a l’aeroport i així agafar l’avió de tornada a Barcelona.

Aquest ha estat un petit resum de la meva estància a Irlanda, on he pogut conèixer la seva cultura, la seva gent i on he gaudit dels verds paisatges que m’han envoltat durant tres dies.